La Demarcació de Costes de València, que depen del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, ha autoritzat la instal·lació dels dos “Moai” del xiringuito Olibabà a la platja d’Oliva, des de hui fins a final de temporada.
La autorització de Costes, que va estar comunicada el passat divendres 23 d’agost, per fax a l’Ajuntament d’Oliva, ve motivada pel trasllat de les figures de Gandia dintre de la zona d’ocupació del domini públic autoritzat per Costes, solució aquesta que el 28 de juny d’enguany, l’alcalde d’Oliva va proposar al seu homòleg a l’Ajuntament de Gandia, en una reunió entre ambdós que va tindre lloc a Gandia. Aleshores la resposta de l’alcalde de Gandia va ser negativa.
Des d’un principi, Costes sempre va condicionar les autoritzacions d’elements decoratius a que no s’excedira l’ocupació màxima del domini públic autoritzada, bé en les concessions de Gandia o bé en el pla d’instal·lacions de temporada d’Oliva, i que la solució fora acceptada pels dos municipis. És per això que l’alcade d’Oliva, sense perjuí que no compartira el criteri de Costes, va proposar al de Gandia que ambdós municipis s’acolliren a esta solució, si més no per a esta temporada, a l’espera de l’aprovació del futur reglament de la Llei de Costes, on es preveu que es donarà cobertura legal a la col·locació d’elements decoratius, i evitar així els corresponents expedients sancionadors que ja s’estan tramitant.
Altres notes de premsa i comunicats anteriors, referents a la retirada dels elements decoratius:
Oliva retira els Moais per imperatiu de Costes (25/7/2013)
L’Ajuntament s’acull a la normativa de Costes i retira els elements decoratius de les instal·lacions temporals dels xiringuitos, però la Regidoria de Turisme expressa el descontent i el malestar que ha suposat aquest fet.
Fa més de trenta anys que els empresaris que gestionen estes instal·lacions han anat creant una marca empresarial, una marca que ha suposat un distintiu de qualitat i una trajectòria professional que ha fet dels xiringuitos d’Oliva un referent de respecte vers el medi ambient i la sostenibilitat. “Els nostres xiringuitos representen la marca Oliva i són uns dels ambaixadors de la nostra marca com a destinació turística. Alguns d’ells ja emblemàtics, són empresaris que han creat una empremta i han cobert una demanda d’oci que Oliva necessitava.”, ha apuntat la regidora de Turisme d’Oliva, Imma Ibiza.
I és que ara, amb l’aplicació de la Llei de Costes “i sense entendre molt bé per què” no es té en compte la voluntat de les administracions municipals que fonamentalment viuen del turisme, veuen mutilats un producte que durant més de trenta anys ha anat formant part del paisatge de les nostres platges.
Des de l’administració d’Oliva es treballa per compaginar estes instal·lacions d’oci amb el respecte pel descans dels residents i turistes que gaudeixen d’unes vacances a Oliva.
“La nostra administració té clar que és viable esta sinergia i ha establert mecanismes per tal que puga ser efectiu compaginar la voluntat d’uns per descansar i la d’altres per divertir-se.”
Per estos motius, considerem que el vertaderament important és establir mesures per conciliar l’oci amb el descans, i no el fet d’instal·lar uns elements decoratius que en cap moment suposen un atemptat, ni al medi ambient, ni als veïns, ni a la sostenibilitat, ni a l’impacte visual de l’entorn de la nostra ciutat.
“Tot el contrari, el fet de llevar-los sí que afecta la marca turística d’Oliva, amb més de trenta anys d’història, els ara perseguits “elements” han produït una mutilació en la patent d’Oliva com a destinació turística, tot just el contrari del que ens mana la doctrina turística.”
Ibiza assegura que hi ha ajuntaments que han decidit pagar la denuncia i no llevar els esmentats elements, “res més que 600 € diaris per cada element; la pregunta és: si tan mal està tenir estos “elements”, perquè amb diners queda resolt el problema i continuen instal·lats en alguns municipis, com ara Gandia? “
“Sembla que la història no ens ha ensenyat res i continuem vivint en una societat de desiguals, en la qual uns es poden permetre les il·legalitats amb diners per davant i els altres han d’acatar la llei perquè són respectuosos.”
Per a la responsable de Turisme el frau més gran és que este tipus de denúncies acaben recorrent-se, “o bé amb un canvi polític, cap la possibilitat que prescriguen, possiblement queden afectades per les rebaixes, qui sap?”
Oliva es pregunta qui pagarà 600 € diaris durant 60 dies per cada element decoratiu?: “Els ajuntaments, els propietaris o ningú?”
Comunicat d’Alcaldia on explica el procés de negociació, la desició final de Costes i la desició de l’ajuntament. 27/7/2013.
Des de l’Ajuntament d’Oliva, pràcticament a diari, no hem deixat ni deixarem de realitzar gestions en defensa de la col·locació del Moais com a element singulars de la Platja d’Oliva.
Estes són les gestions i accions realitzades:
1-. Els elements dels Moais van ser inclosos en el Pla d’Instal·lacions de Temporada per al qual l’Ajuntament d’Oliva va sol·licitar autorització a la Demarcació de Costes de València. L’autorització va vindre autoritzada a excepció dels elements decoratius anomenants Moais.
2-. El 14 de juny, l’Ajuntament d’Oliva va recórrer la decisió de Costes a través d’un dictamen de la Junta de Govern Local, a proposta la regidora de Turisme (Imma Ibiza), en el que s’al·legava la importància i la singularitat d’estos elements decoratius, que a més d’anar lligats a la imatge de marca de l’Olibabà des de fa quasi 30 anys, també suposen un referent turístic per a les platges d’Oliva.
3-. La Demarcació de Costes de València torna a desestimar la petició de l’Ajuntament d’Oliva i el 24 de juny li envia un ultimàtum per a que els Moais siguen retirats en un
termini màxim de 5 dies, informant que de no ser així, es procedirà a obrir expedient sancionador aplicant una sanció econòmic de 120 euros per metre quadrat i dia d’ocupació.
4-. Aleshores l’alcalde d’Oliva manté una sèrie de converses telefòniques amb el Jefe de la Demarcació de Costes de València exigint-li una solució i aportant-li un fum de documentació pròpia i facilitada pels mateixos empresaris titulars de l’Olibabà. També li sol·licita l’ampliació del termini de 5 dies, per fer un últim intent de trobar una solució.
5-. Finalment, després de moltes converses, el 27 de juny el Jefe de la Demarcació de Costes de València ofereix a l’alcalde d’Oliva una solució temporal per a enguany, que consisteix a compensar els metres d’ocupació del domini públic dels Moais, per metres d’ocupació actuals de la instal·lació d’hamaques de l’Olibabà. Això sí, la condició és que
esta solució ha de ser igual per a tots, per tant Gandia també l’ha d’acceptar.
6-. El 28 de juny, a les 11:45 hores, l’alcade d’Oliva s’entrevista amb el seu homòleg a l’Ajuntament de Gandia, per tal de proposar-li que Gandia també accepte esta solució proposada per Costes, amb l’objectiu de salvar, si més no, la temporada actual. La resposta de l’alcalde de Gandia va ser negativa.
7-. Davant la impossibilitat d’una solució conjunta, la Demarcació de Costes de València torna a donar un nou termini de 5 dies a Oliva per a que els Moais siguen retirats.
8-. Com a últim recurs, l’alcalde d’Oliva demana una reunió urgent amb el Jefe de la Demarcació de Costes de València. La reunió es produeix el 16 de juliol a les 12:30 en la Subdelegació de Govern (un dia abans, els responsables de l’Olibabá van decidir complir amb el manament de Costes i retirar els Moais, a l’espera dels resultat de la reunió). L’alcalde es fa acompanyar pels empresaris titulars de l’Olibabà perquè puguen parlar de primera mà amb el Jefe de Costes i exposar-li les raons de la seua oposició a la retirada del Moais. La reunió acaba sense èxit.
9-. L’alcalde d’Oliva queda en demanar visita amb el superior del Jefe de Costes de València, en estes cas, el Secretari d’Estat de Medi Ambient (Federico Ramos deArmas), que personalment va atorgar en octubre de 2012 la distinció de “xiringuito responsable”, atorgat per la Fundación Biodiversidad del Ministeri de Medi Ambient.
10-. Eixe mateix dimarts 16 de juliol, pràcticament a la mateixa hora que la reunió anterior, la regidora de turisme manté una reunió a la Mancomunitat de Municipis de la Safor sobre la problemàtica de les platges de la comarca, on aprofita per exposar el problema dels Moais.
11-. Dijous 18 de juliol, aprofitant la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament d’Oliva i la Diputació de València, l’alcalde trasllada al Diputat Provicinal de Turisme el malestar d’Oliva al per la retirada dels Moais, i l’emplaça a crear un grup de treball d’alcades al si de la Diputació per tal de fer pressió a la Conselleria i sobretot al Ministeri de Medi Ambient. El diputat de Turisme pren en consideració esta proposta, i l’informa que està treballant en eixa línia.
12-. Hui mateix, 26 de juliol, en la Junta de Govern que s’acaba de celebrar, l’alcalde ha proposat als representants de tots els partits polítcs, una nova declaració de recolzament per part de l’Ajuntament d’Oliva a la col·locació dels Moais, i el compromís d’assumir la defensa administrativa i jurídica per recurrir l’expedient sancionador de Costes en cas que l’Olibabá decidisca a col·locar els Moais (en cas que finalment hi haguera algun tipus de sanció econòmica, esta s’hauria de repercutir a la finaça, tal com queda establert al Plec de Condicions d’Oliva). La proposta ha sigut acceptada per unanimitat de tots els partits polítics.
L’alcade d’Oliva no va a entrar en polèmiques estèrils amb l’alcalde d’un altre municipi, més bé al contrari, sempre buscarà punts d’encontre en benefici dels interessos d’Oliva. En qualsevol cas, el comunicat de premsa emés pel Sr. Torró és senzillament lamentable i impropi de la conducta que se li suposa al màxim representant d’una ciutat com Gandia.
Per últim, els ciutadans d’Oliva no necessitem que el Sr. Torró recolze els Moais d’Oliva, de segur que té una infinitat de problemes que requereixen de la seua antenció dintre del seu municipi, a més dels múltiples desencontres i contenciosos que manté amb la majoria d’alcaldes de la resta de la comarca, inclosos alguns del seu partit.