En els últims dies, la gent de BLOC-Compromís d’Oliva estem sentint acusacions greus i infundades (=calúmnies) per part d’alguns dirigents del PSOE, que ens estan acusant frívolament de traïdors, deslleials, covards, mentirosos… Acusacions, insults i calúmnies que òbviament no podem tolerar, i que, a més, suposen una greu irresponsabilitat política, perquè no podem oblidar que els grups PSOE i BLOC-Compromís estem gestionant conjuntament la majoria de les àrees del govern de la ciutat en estos moments.
La gent de BLOC-Compromís, per respecte a la ciutadania d’Oliva, no anem a entrar en una escalada pueril d’insults. No. Però, lògicament, ens veiem obligats a desmentir les calúmnies, i a donar a la ciutadania les explicacions que es mereix. Considerem que no és responsable haver signat i votat una moció de censura en juliol de 2012 i, dos anys després, encetar una espiral de desqualificacions, insults i acusacions greus.
El dimecres 4 de juny el grup socialista de l’Ajuntament d’Oliva va anunciar en roda de premsa que donava per trencat el pacte amb BLOC-Compromís. El detonant, segons el PSOE, fou que BLOC-Compromís volia registrar una moció proposant el reconeixement dels errors comesos en la gestió del procés urbanitzador d’Aigua Blanca IV, i alguns dirigents del PSOE d’Oliva volien impedir a tota costa que això succeira. Encara que el dia anterior de l’anunci de trencament, l’alcaldia-PSOE ja havia presentat una altra moció, sense dir res a la resta de grups municipals del govern, copiant literalment molts fragments dels esborranys proposats pel BLOC-Compromís.
Tots els grups polítics tenen legitimitat per presentar mocions. La moció que BLOC-Compromís volia presentar no obligava a res al grup socialista, que, fins i tot, va tindre en tot moment l’oportunitat de consensuar el contingut de la mateixa. El PSOE tenia plena llibertat per esmenar-la, votar-la a favor, en contra o abstindre’s. Però sembla que això no era suficient. Per a alguns dirigents del PSOE d’Oliva la moció no podia ni tan sols presentar-se. El grup BLOC-Compromís havia de renunciar al seu dret legítim de presentar la moció, sota amenaça de ‘trencament del pacte’.
Però el cas és que BLOC-Compromís mai ha signat o acordat cap pacte de silenci en relació a Aigua Blanca IV (ni en relació a cap altre tema, faltaria més!). Per això, a pesar de l’amenaça, la gent de BLOC-Compromís va decidir optar per la transparència i la veritat, sense acceptar imposicions que coartaren els seus drets legítims. De fet, BLOC-Compromís mai ha acceptat, i mai acceptarà, un veto per part de cap altra formació política. És més, BLOC-Compromís denuncia que la pràctica de la censura i de la imposició de vetos són pràctiques contràries a la democràcia.
BLOC-Compromís ha presentat la moció perquè, de no haver-ho fet, haguera suposat l’acceptació de la censura i de la imposició del veto d’una altra força política. De no haver-la presentada, estaríem acceptant tàcitament que vam subscriure un pacte de silenci, la qual cosa és rotundament falsa i, a més, va en contra del nostre ADN polític. La ciutadania no es mereix que els partits polítics facen pactes per amagar res. BLOC-Compromís mai ho ha fet, ni mai ho farà.
En juny de 2012 es va arribar a diversos acords per garantir l’estabilitat i la governabilitat de la ciutat d’Oliva. Un d’eixos acords va ser el de la urbanització Aigua Blanca IV, en el qual es va fer un esforç per trobar una fórmula de consens que harmonitzara el principi de la legislació urbanística que estableix que els propietaris de sòl d’un sector deuen finançar els costos de les obres d’urbanització d’eixe sector, amb el principi de la moció del 28 d’abril de 2011, que disposava que els propietaris no havien de pagar els sobre costos ocasionats per negligències en la gestió del procés urbanitzador.
Aquest és l’únic acord al qual van arribar el PSOE i BLOC-Compromís en relació a Aigua Blanca IV. No es va parlar de res més en relació a aquesta urbanització. La qual cosa no vol dir que no s’hagen fet, des de juliol de 2012, moltes més coses en relació a Aigua Blanca IV (les quals, òbviament, no estaven totes previstes a l’esmentat acord), i ningú ha considerat que eixes accions no previstes foren motiu de trencament del pacte. Perquè només pot trencar un pacte un acte que vaja explícitament en contra del que s’estipula a les clàusules d’eixe pacte subscrit entre les parts. Cosa que mai ha succeït en el cas del pacte referent a Aigua Blanca IV.
Des de juliol de 2012 s’han consignat uns diners pendents des de 2006, s’ha confiscat la fiança del contractista pendent des de 2010, s’han mantingut moltes reunions amb propietaris, s’han elaborat informes i se’ls ha donat total transparència, i moltes altres gestions. Tot això s’ha fet a pesar que no estava previst al pacte, i no per això s’ha considerat trencat el pacte, perquè res de tot això anava en contra de les estipulacions del mateix.
És més, cada partit ha fet lliurement valoracions sobre les diverses sentències aparegudes en relació a Aigua Blanca IV, sense que això estiguera previst al pacte, i tampoc per això s’ha considerat trencat el pacte (perquè aquest no era de silenci, recordem).
I encara més, el secretari local del PSOE d’Oliva, Carlos Mengual, ha expressat lliurement les seues opinions en relació a Aigua Blanca IV, algunes d’elles prou incendiàries, per cert, en diverses tertúlies radiofòniques, cosa que tampoc estava prevista al pacte, i tampoc per això s’ha considerat trencat el pacte (perquè aquest no era de silenci, insistim!.
En definitiva, que no és cert que s’haja trencat el pacte pel fet d’haver-se presentat una moció. I per acabar, com déiem al principi, no anem a entrar ara en baralles infantils de respondre insults amb insults, donada la gran responsabilitat que tenim entre mans des de juliol de 2012, però consideràvem un deure ineludible respondre educadament les acusacions rebudes, i donar les explicacions que la ciutadania es mereix. Esperem haver-ho fet en estes línies.
El contingut de la moció que es pretenia censurar
Arribats a este punt, resulta ineludible formular-se una pregunta: per què alguns dirigents del PSOE d’Oliva volien impedir que el BLOC-Compromís presentara dita moció?
Doncs, això ho haurà de jutjar la ciutadania per ella mateixa. Nosaltres ens limitarem a explicar quin és el contingut de la mateixa.
La moció en qüestió és un senzill document de només tres pàgines. En ella es reconeixen una relació d’errors produïts durant el procés urbanitzador d’Aigua Blanca IV. Errors que han estat posats en evidència per diversos informes elaborats pels serveis tècnics i jurídics municipals. Com ara:
– Que el saldo que es va aprovar en setembre de 2010 es va quedar curt en mig milió d’euros (85.000 euros en lloc de 588.000 euros).
– Que les obres mal executades/dirigides són cinc vegades més del que s’havia cregut fins ara.
– Que els propietaris del sector ja van advertir durant els anys 2007-2008 que les obres de la urbanització ni s’estaven dirigint, ni s’estaven executant correctament.
– Que un dels responsables d’aquesta desfeta, la direcció facultativa, va ser adjudicada a dit amb un decret, sense contracte i sense comptar amb altres pressupostos per comparar.
– Que es van certificar com a instal·lades 57 columnes de faroles que mai s’han col·locat. O 12.197 m2 d’una capa d’asfalt que mai s’ha posat.
– Que els materials de sub-base dels vials no són els previstos en projecte, sinó reciclatge d’altres obres, i que això se sabia des de maig de 2008 per unes prospeccions fetes a petició dels propietaris.
– Que el modificat de projecte que es va aprovar en desembre de 2008 incorporava uns projectes específics d’instal·lacions elèctriques dels quals la concessionària, Iberdrola, no sabia res; i que els projectes específics bons (=que s’adequaven al conveni amb Iberdrola) estaven guardats en un calaix.
Eixe és el contingut de la moció que s’intentava evitar que es presentara, sota amenaça de ‘trencament del pacte.
Eixe reconeixement dels errors produïts en Aigua Blanca IV, va ser demanat expressament a l’alcalde i al regidor d’urbanisme pels ciutadans-propietaris afectats, per tal de continuar amb la dinàmica de col·laboració encetada a finals de 2013, la qual cosa redundarà en benefici de tots davant l’acabament de les obres d’urbanització.