Oliva pagarà quasi 2,5 milions d’euros per una finca agrícola de 20 fanecades degut a la mala gestió urbanística del PSOE

Tres anys de silenci administratiu, la total inactivitat dels exregidors socialistes d’Hisenda i Urbanisme i de l’alcalde Fuster durant 7 anys, unes proves pericials que no han aconseguit demostrar el que per a tots és evident, el conformisme de no recórrer el justipreu fixat pel Jurat d’Expropiació Forçosa en juliol de 2008, han acabat costant-li 2,5 milions d’euros a la ciutat d’Oliva.

En desembre de 2004, el propietari d’una parcel·la de 16.474 m2 (20 fanecades) situada al camí del Collado, va presentar un registre sol·licitant a l’Ajuntament d’Oliva l’inici d’un procediment expropiatori per a la referida parcel·la.
El motiu era que aquesta parcel·la, dedicada plenament a l’activat agrícola, havia estat classificada com a zona verda (i, en menor proporció, també a vials) en les previsions del PGOU d’Oliva aprovat en novembre de 1982, dins l’àmbit de la Zona Residencial classificada com a “Ciutat Jardí”. Passats els anys, les previsions del planejament no s’havien complit, i el propietari va sol·licitar l’expropiació, davant les limitacions que li imposaven aquestes previsions urbanístiques, i els imports d’IBI urbana que havia de suportar.

3 anys de silenci administratiu que han desembocat en un caríssim i desastrós litigi judicial
A l’escrit de desembre de 2004 va seguir un altre en setembre de 2005, i encara un altre a octubre de 2007, però mai no va rebre resposta per part dels regidors d’Hisenda i Urbanisme, a qui anaven adreçats aquestos escrits.
Per això, després de 3 anys de silenci i inactivitat per part dels esmentats regidors, la família propietària va iniciar un expedient expropiatori (el 70/2008) seguit davant el Jurat d’Expropiació Forçosa de València, el qual va adoptar acord en data 24 de juliol de 2008, justipreciant la referida parcel·la en 851.659,91 euros.
L’Ajuntament d’Oliva, sorprenentment, no va recórrer contra aquest acord, que l’obligava a pagar 42.500 euros per cada fanecada d’una finca a totes llums agrícola.
Per contra, la família propietària sí va recórrer aquest justipreu, interposant recurs davant la Sala del contenciós-administratiu del TSJCV (Secció segona), iniciant el recurs contenciós-administratiu núm. 1909/2008.
Finalment, el 2 de desembre de 2012 el TSJ de la Comunitat Valenciana va dictar sentència (la núm. 1020/2011), estimant parcialment el recurs interposat contra l’acord del Jurat Provincial d’Expropiació, declarant-lo contrari a dret i deixant-lo sense efecte. I justipreciant la parcel·la expropiada en 1.967.937,62 euros (1.116.277,71 euros més!, més els interessos).

De tot això, ni l’exregidor d’Hisenda ni l’alcalde Fuster van informar en el seu dia a la resta de la Corporació. El BLOC-Compromís va ser coneixedor en el Ple de novembre de 2011.

Contra aquesta sentència del TSJCV l’Ajuntament d’Oliva va interposar recurs de cassació, seguit davant la Sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem. Recurs que finalment ha estat desestimat per l’Alt Tribunal, la qual cosa obliga a pagar a l’Ajuntament d’Oliva els 1.967.937,62 euros justipreciats pel TSJCV, més els interessos de demora generats (uns 500.000 euros, aprox.), que fan un total de quasi 2.500.000 euros. Al quals encara hauríem de sumar les despeses en advocats i procuradors.

D’aquesta forma, la mala gestió d’aquest expedient (el silenci, la inactivitat, la incapacitat de reacció, les males decisions processals, etc., etc., etc.) han desembocat en un resultat desastrós per a les arques municipals. La ciutat d’Oliva haurà de pagar una finca agrícola a raó de 120.000 euros la fanecada (150 euros/m2). Bona part dels quals, en interessos i despeses processals completament inútils.
És més, els 851.659,91 euros que va justipreciar el Jurat d’Expropiació de València en juliol de 2008 li se van pagar a la família propietària en 2013, amb 5 anys de retard.
Aquest inexplicable retard en el pagament d’un deute ferm (recordem que l’Ajuntament d’Oliva no va recórrer el justipreu fixat pel Jurat d’Expropiació) va acabar generant uns interessos de quasi 150.000 euros. 150.000 euros que podria haver-se estalviat la ciutat si l’exregidor d’Hisenda (Vicent Sabater) i l’alcade Salvador Fuster hagueren fet les gestions pertinents en 2008-2009 per donar compliment a l’art. 48 de la Llei d’Expropiació Forçosa: “Una vez determinado el justo precio, se procederá al pago de la cantidad que resultare en el plazo máximo de seis meses”. La inactivitat i l’incompliment de la legalitat van comportar els elevats interessos que determina l’art. 57 de l’esmentada llei. 150.000 euros tirats a l’excusat, als quals vindran a sumar-se els generats pels interessos devengats durant tots aquests anys de litigi.

El BLOC-Compromís anuncia que demanarà/ha demanat les pericials presentades en els procediments expropiatoris, així com una còpia de la transcripció de les sessions practicades.

Finalment, el BLOC-Compromís denuncia la deslleialtat de l’alcalde Fuster i de la regidora d’Hisenda, que han amagat la sentència a la resta del govern, per filtrar-la abans a un mitjà de comunicació, sense informar a la Corporació Municipal. Bona mostra del tarannà del govern socialista.

 

Dades complementàries-aclaratòries

Superfície de la parcel·la: 16.474 m2
Justipreciada en 851.659,91 € pel Jurat d’Expropiació Forçosa de València (24-7-2008).
Justipreciada en 1.967.937,62 € per la Sala del contenciós administratiu del TSJCV (2-12-2011).
Interessos devengats des del 5 d’abril de 2008: 500.000 € (aprox.)

Plànol cadastral de situació
Mapa(1).pdf

 

 

 

 

Foto aèria de la parcel·la expropiada, on s’aprecia clarament l’ús agrícola de la mateixa.
vista aèria

Arxivat en: Urbanisme i Medi Ambient

Comentaris

  1. Guillermo diu:

    Ahora que vendan sus tierras los causantes y que lo pagen de su bolsillo y a la calle por incompetentes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *