David González presentava dissabte el document marc, que aposta decididament pel municipalisme, davant la ciutadania i alcaldes i regidors de Compromís del País Valencià.
Oliva, 4 de maig de 2013.-
El Teatre Olímpia d’Oliva va acollir dissabte un centenar de regidors i una vintena d’alcaldes del Bloc i Compromís de tot el País Valencià per tal de tractar els problemes que afecten directament als municipis valencians. La reforma que pretén dur endavant el govern de Rajoy va estar un dels temes més comentats en la trobada, encara que des de Compromís es treballa des del minut ú per proposar alternatives a una llei que vol deixar sense autonomia, sense competències i sense recursos als ajuntaments, que és l’administració més propera als ciutadans i ciutadanes.
Precisament, el posicionament del Bloc-Compromís es va plasmar en la presentació d’un document marc, batejat com a la ‘Declaració d’Oliva’. L’alcalde d’Oliva, David González va presentar la proposta, acompanyat del Síndic del Grup Parlamentari Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera i pel diputat al Congrés, Joan Baldoví i en el qual es defensa un finançament just per als ajuntaments. Segons el document, “els ajuntaments són aquelles administracions en què la ciutadania se sent representada amb major força respecte de les decisions que els afecten i per això han de ser les majors dipositàries de competències. Si els ajuntaments valencians reberen el finançament que els pertoca, disposarien del doble de recursos per fer política per a les persones, amb les persones que vivim a les ciutats i als pobles d’arreu del nostre país”.
Per això, dissabte es va materialitzar un rebuig total a l’Avantprojecte de Racionalització i de Sostenibilitat de l’Administració Local en el qual treballa el govern de l’Estat espanyol, perquè, “ens trobem davant del major atac a l’autonomia local de tota la democràcia, ja que retalla les seues competències, i fins i tot, la seua representativitat democràtica i la seua independència en la gestió de les poblacions de menys de 20.000 habitants, volent reforçar unes diputacions que estan molt caducades i que suposen la duplicitat de serveis i, per tant, de despeses”.
El treball de la formació valencianista, progressista i ecologista, “continua, com des del primer dia, en la defensa de les persones i defensar els nostres ajuntaments és defensar també a les persones perquè des dels serveis socials que presten les administracions locals es coneixen els pitjors casos que pateixen els seus veïns i s’actua per millorar les condicions de vides de les ciutadanes i ciutadans que ho necessiten. Rajoy no vol això, vol nugar de peus i mans als ajuntaments, vol deixar-los sense recursos i posarà en perill l’ajuda a moltíssimes persones”.
“Hui, des d’Oliva, tornem a reivindicar la nostra aposta pels ajuntaments valencians, com a motor per a eixir de la crisi, perquè facen polítiques actives d’ocupació, responent a les necessitats dels veïns i veïnes i atenent els casos d’emergència o d’extrema necessita, que és el que fan els serveis socials i és el que vol eliminar Mariano Rajoy, un president austericida, mentider i que està centrant la seua política en atacar a les persones més desfavorides”.
DECLARACIÓ D’OLIVA
L’Assemblea de Regidors i de Regidores Nacionalistes del País Valencià, reunida a la ciutat d’Oliva (la Safor) el 4 de maig del 2013, fa pública la següent DECLARACIÓ:
El 15 de febrer passat, el govern de l’Estat espanyol aprovà un informe sobre l’”Avantprojecte de Racionalització i de Sostenibilitat de l’Administració Local”.
Aquest informe proposa la reforma més profunda de totes les que s’han dut a terme en relació al sector públic local.
Aquesta contrareforma esdevé, per als nostres municipis, la implantació d’un model de recentralització que reforça el paper de les diputacions; unes institucions anacròniques, imposades al s. XIX, que provoquen una dualitat administrativa que cal eliminar amb les reformes legislatives que corresponguen.
A més a més, ens trobem davant del major atac a l’autonomia local de tota la democràcia, ja que retalla les seues competències, i fins i tot, la seua representativitat democràtica i la seua independència en la gestió de les poblacions de menys de 20.000 habitants.
Aquesta reforma contravé, doncs, els principis de la Carta Europea de l’Autonomia Local i suprimeix el principi de “Màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans i a les ciutadanes”.
Els ajuntaments són aquelles administracions en què la ciutadania se sent representada amb major força respecte de les decisions que els afecten i per això han de ser les majors dipositàries de competències.
Així mateix, les modificacions que la proposta del govern espanyol introdueix tenen un fort caire restrictiu en la despesa i fomenten l’austericidi, tot seguint l’esperit de la reforma constitucional, auspiciada des de la Unió europea i concretada per l’acord bilateral entre PP i PSOE; per la qual, al setembre del 2011, s’aprovà el canvi l’article 135 de la Constitució espanyola, per tal d’afavorir el pagament del deute, abans que l’atenció als serveis públics i a les necessitats dels ciutadans.
En conseqüència, les competències de les administracions locals es fixen segons els sostres de despesa estàndard i els seus recursos; amb la qual cosa, reiterem que ens situem davant del major retall en l’administració local de tota la democràcia.
Els regidors i les regidores nacionalistes del País Valencià rebutgem aquest informe, perquè entenem que el camí per assolir una racionalització millor i una eficiència major en l’administració local és justament el contrari.
Contra l’austericidi i el retall de recursos i de competències, cal fomentar la gestió de la proximitat i apostar per un finançament adient de l’administració que la suporta, l’administració local.
Els reptes que introdueixen els canvis del model econòmic, en l’àmbit local, tenen solució a través de la proximitat, del servei a les persones i d’una nova governança, on els diferents actors que conformen la nostra societat decidesquen quina és la forma de solucionar els problemes, a través de la participació i de la cooperació.
Cal recordar que no es poden regular competències, sense resoldre la qüestió del finançament local, una de les grans assignatures pendents de la democràcia.
A hores d’ara, els ajuntaments del País Valencià reben al voltant de 1.064[1] milions d’euros de transferències de l’Estat; això és, un 12-14% de la participació dels impostos i dels tributs de l’Estat recaptats al País Valencià.
Els regidors i les regidores nacionalistes reivindiquem el sistema de terços en la participació d’aquestos tributs (33 % Estat, 33% CCAA i 33% municipis). En tot cas, i per garantir una gestió mínimament escaient de la proximitat, a les administracions locals no haurien de participar en un percentatge inferior al 25%.
Si els ajuntaments valencians reberen el finançament que els pertoca, disposarien del doble de recursos per fer política per a les persones, amb les persones que vivim a les ciutats i als pobles d’arreu del nostre país.
Finalment, en un escenari de Concert Econòmic Responsable amb l’Estat espanyol, en què els valencians i les valencianes recaptem aquells impostos liquidats al País Valencià, els regidors i les regidores nacionalistes reclamem que aquella part corresponent al finançament local, necessària per garantir la viabilitat i el funcionament dels nostres ajuntaments, siga garantida i contemplada dintre d’aquest futur Concert Econòmic Responsable.
A Oliva, 4 de Maig del 2013.