Fa huit mesos que es va inaugurar l’AVE Madrid-València (l’ordre segons la denominació oficial ja ens aclareix les coses). “¿Quién dijo que Madrid no tiene playa?” sentíem en la majoria dels mitjans de comunicació que es feien resò de la notícia –no comment-.
Zapatero va dir que “sólo un gran país como España es capaz de invertir 64 mil millones de euros en alta velocidad”. Sí, i només els responsables polítics d’un Estat com l’espanyol són capaços de permetre que s’arribe més prompte a València des de Madrid, que des d’Oliva. És més, des d’ací no es pot ni arribar en tren a València. Algú li ho hauria de fer vore al sr. President, i als successius presidents.
I això que, abans d’arribar a esta situació, ha hagut temps de sobra per fer realitat el Tren Gandia-Oliva-Dénia: res més que 37 anys portem esperant, des que va passar l’últim tren per Oliva. Diners també hi ha hagut prou, ja que el cost del nostre tren és molt inferior al dels AVE, un pessiguet de no res si el comparem (per no dir que seria molt més rendible econòmicament). I combinacions polítiques entre governs del PP i el PSOE a l’Estat i a la Generalitat també se n’han donat, els quals s’han posat d’acord per a una obra més complexa i costosa de bon tros, com l’AVE.
Però ha faltat una cosa fonamental: voluntat política. I això, després de tant de temps, només ho explica un fet: mai hem sigut una prioritat.
I és indecent que vinguen a refregar-nos per la cara els milers i milers de milions d’euros que s’estan invertint en els AVE i a vendre’ns el progrés, sense haver executat primer el Tren Gandia-Oliva-Dénia.
Com són les coses! Al final hauran de ser els madrilenys que arriben a València amb l’AVE i pateixen les grans dificultats per continuar fins Oliva, Bellreguard, Dénia, Calp, Xàbia, etc., els que facen pressió per fer realitat la connexió ferroviària entre Gandia-Oliva-Dénia i la vertebració del nostre territori. Potser facen així la feina que no han fet els centenars de diputats del PP i del PSOE que han passat per Madrid, triats per la circumscripció de València per defensar els nostres interessos, els dels valencians.
Al llarg de la precampanya i la campanya de les eleccions del 20 novembre al Congrés dels Diputats i al Senat, Rajoy i Rubalcaba s’ompliran la boca dient que tots els espanyols hem de ser tractats per igual, disposar de les mateixes oportunitats. Però la realitat de hui és que un madrileny pot arribar a València en tren en 1 hora i 30 minuts, mentre que un valencià d’Oliva, junt a milers i milers de valencians més, no pot ni arribar. I desgraciadament, esta situació pot durar molt en el temps, ara que han arribat les rebaixes al Gobierno de España.
Este és només un exemple d’allò que ens juguem les oliveres i els olivers el 20-N, però hi ha molts més: L’alliberament de l’AP-7 o la circumval·lació, prioritzar el Corredor Mediterrani front al central, l’establiment d’un finançament just i equitatiu per als valencians, mesures contra la regressió de les nostres platges, etc. Al parlament espanyol es prenen contínuament decisions que ens afecten quotidianament; decisions importants que mai són imparcials, ja que sempre estan lligades a interessos ben localitzats, i ja se sap, o cauen d’un costat o de l’altre, i cap a Oliva en cauen de ben poquetes.
Necessitem diputades i diputats que responguen únicament pels interessos dels valencians, més enllà de la disciplina de partit que imposen els grans partits. Diputats que reclamen i negocien sense complexos allò què ens pertany i que fa tants anys que tenen altres territoris. Allò què és de justícia. Necessitem que la nostra veu també s’escolte a Madrid.
Al cap i a la fi, com diuen al Trinquet d’Oliva els aficionats a la pilota: “O LA FLITES, O TE LA FLITEN”.
Vicent Estruch Santacatalina
Secretari Local del BLOC d’Oliva