L’acte era a les 20:30, però a les 19:00 hores ja eren moltes persones les que rondaven el Teatre Olímpia, ajudant en el muntatge, repartint les ja clàssiques plantes i fent comboi per a l’acte central de campanya. A menys d’una setmana per a les eleccions, seguim amb un somriure construïnt futur.
A les 20:00, els assistents ja havien de buscar lloc entre les butaques, i els ànims estaven ben encesos. Apagades les llums, l’acte començava amb el vídeo de Mónica Oltra i acte seguit, Enric Escrivà i Ioana Sintimbrean, es preparaven per presentar l’acte.
“Estellés va dir: arribarà un dia en que no podrem més, i aleshores ho podrem tot. I els joves podem dir que ja no podem ni volem, seguir aguantant la situació que viu el nostre país. Els nostres veïns, els nostres pares, els nostres amics”, així van començar els joves la seua intervenció. Una presentació esperançadora i amb un defensa fèrria del somriure com un acte rebel. “Perquè nosaltres no amaguem el somriure que hem convertit en símbol. Així com altres amaguen tant les seues ‘gaviotes’, que de tant xicotetes, s’han quedat en poc més que teuladins”.
Enric Morera, cap de llista per València a les Corts Valencianes, va continuar l’acte acompanyant i animant a aprofitar l’oportunitat que Compromís per Oliva té per a millorar la nostra ciutat. “Hui estic feliç perquè jugue a casa. Oliva és ma casa, sóc d’ací i quan juguem a casa juguem per a guanyar, és el moment de guanyar per golejada”. “Els valencians tenim 16.000 milions d’euros anuals de l’Estat per poder pagar les competències que tenim transferides, i n’arriben 10.000. I així, no podem construir el futur digne que volem i ens mereixem. Per això, necessitem un finançament just ara i ja!” va recordar el síndic de Compromís.
Quan va arribar el moment del discurs de David González, candidat a l’alcaldia d’Oliva, la gent estava animada i encoratjada. “L’equip de Compromís per Oliva arribem fins ací després de recórrer la ciutat, barri a barri, parlant amb la gent, raonant, escoltant crítiques positives i també de negatives. Donant explicacions, donant la cara, amb eixa cadira de bova que tant ha molestat a alguns dels nostres rivals, i que tant bé ens identifica a les persones d’Oliva, no fa tant de temps, al carrer, posant les preocupacions i les solucions en comú”, començava el seu discurs.
Després d’explicar el que ha significat la gestió de la seua alcaldia durant any i mig i del que ha passat els quatre anys de legislatura sencers, David González va explicar que “el pacte de no agressió entre el PP i el PSOE d’Oliva no està donant-se només en esta campanya electoral, sinó que ve de lluny. De fet, els candidats d’un i altre partit només tenen ullets per a Compromís. Els dos, porten tota la precampanya i la campanya enjogasats en les xarxes socials fent vídeos sobre mi, de mal gust, i intentant desqualificar-me personalment. Segurament pensaran que la gent és tonta, acostumats com estan a insultar la intel·ligència. Però eixa manera de fer política els deixa en evidència. Ja ho vaig dir en la presentació, i torne a repetir-ho, explicacions sobre gestió municipal les que calguen, però no pense entrar en el joc de les desqualificacions personals, perquè el centre de la nostra polític sou les persones”.
“Oliva no necessita polítics que es comporten de manera arrogant amb els ciutadans; ni polítics que responen amb prepotència quan algú discrepa amb ells, ja siguen veïns o polítics d’altres partits; ni polítics incapaços de fer autocrítica ni de reconèixer errors propis. A Oliva li sobren polítics grandiloqüents, d’eixos que es pensen que sempre tenen tota la raó”, sentencià González.
Per això, a Compromís per Oliva “apostem per un equip amb intenció de sumar voluntats, dels nostres veïns i també d’altres forces polítiques. Perquè Oliva no la canviarem si els partits polítics ens atrinxerem en les nostres postures, pensant-nos que tenim tota la raó. Oliva només la podrem canviar a millor sumant, dialogant, cedint, amb generositat posant-nos d’acord en les coses importants. Això és el que reclama que fem la majoria de la societat d’una vegada per totes”.
