Oliva i la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, rendeixen homenatge als homes d’aquesta localitat que van lluitar per la llibertat i van ser víctimes dels camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. La consellera de Justícia ha fet lliurament a l’alcalde d’Oliva, David Gonzàlez, de les rajoles-homenatge amb les que es recorda als valencians empresonats als camps de concentració.
L’acte ha tingut lloc a l’ajuntament de la localitat amb la presència de l’alcalde, David González, i de regidors de cinc dels sis grups polítics que formen part de la Corporació Municipal. Allí s’ha honrat la memòria de Ricardo Pellicer Beneyto, Vicente Cots Ortolà i José Aunión Muñoz, tots tres veïns de la localitat que van ser reclosos en el camp de Mauthausen.
L’alcalde d’Oliva, David González, ha vogut transmetre el se agraïment a la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per recordar i conmemorar a les víctimes d’Oliva, rendint l’homenantge que es mereixen. González ha indicat que amb aquest acte es recorda als veïns olivers que varen viure en primera persona l’horror de l’holocaust. David González ha repassat les iniciatives en matèria de memòria històrica dutes a terme al llarg d’esta legislatura per l’Ajuntament d’Oliva, que han marcat un abans i un després a la ciutat, emmarcades en el projecte «Els camins de la memòria», que va començar els seus passos l’any 2017. L’objectiu d’aquest projecte és recordar i acostar a la ciutadania els fets locals més significatius del període comprés per la guerra civil i la immediata postguerra, tot enllaçant-los amb el context general de l’època.
La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo,ha manifestat que: “Recordar a aquestes tres víctimes és recordar a totes elles. També als més de 600 valencians que van ser doblement oblidats, perquè es van implicar en una lluita per una societat més justa i més lliure i van acabar en camps de concentració”, després d’entregar les rajoles-homenatge a l’alcalde d’Oliva, David González.
Aquesta commemoració és una iniciativa emmarcada en el projecte ‘*Construint Memòria’ per a recordar a les víctimes valencianes de l’horror nazi. La Generalitat Valenciana distribuirà més de 600 d’aquestes commemoracions en més de 200 pobles valencians.
Aquests homenatges tenen lloc, a més, quan s’ha complit un any de l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica valenciana que reconeix el “deute” de tot estat democràtic amb les víctimes de qualsevol tipus de violència exercida a causa de la seua defensa de la llibertat. La norma és un instrument que permet no oblidar el passat i recuperar la memòria democràtica.
“Aquesta llei ens ajudarà a construir una societat basada en principis de convivència, pau i justícia”, ha recordat Bravo, qui ha conclós l’acte recordant que “és fonamental mantenir la memòria per a evitar que fets com l’holocaust es tornen a repetir.”
Els olivers de Mathausen
Acabada la guerra civil, milers de persones van marxar a l’exili, sobretot a França o al nord d’Àfrica, fugint de la repressió. A França, els hòmens van ser internats en improvisats camps de concentració. El començament de la Segona Guerra Mundial va empitjorar encara més la seua tràgica situació. El govern francés els va obligar a trobar faena (40.000 ho van aconseguir) o, si no, a ingressar en les militaritzades Companyies de Treballadors Estrangers (55.000) o allistar-se als Batallons de Voluntaris Estrangers (6.000).
Des de l’agost de 1940 fins al final de la guerra, entre 8.000 i 15.000 republicans espanyols procedents de les Companyies de Treballadors Estrangers van ser internats als camps de concentració nazis. Els olivers José Aunión Muñoz “el Fonto”, per una banda, i Vicente Cots Ortolà i, segurament, Ricardo Pellicer Beneyto “el Borjo”, per una altra, van anar a parar a Mauthausen.
José Aunión i Vicente Cots van eixir vius del camp de Mathausen, i van refer la seua vida a França, on viuen els seus fills. Ricardo Pellicer va morir al camp d’extermini de Gusen.