El PP d’Oliva pretenia aprovar una ordenança innecessària, copiada i incapaç de solucionar les qüestions que, suposadament, la motivaven

– El passat 28 de juny el PP d’Oliva va intentar aprovar una ordenança que, a més de ser una còpia (fins i tot en els errors) d’una altra ordenança, no aprofitava per donar solució a dos de les problemàtiques més urgents que la motivaven: la consignació de l’import del preu dels terrenys expropiats a la família Martí Deveses, i la consignació de les quotes corresponents a l’aportació del 10% del sector Aigua Blanca IV.

– En canvi, el nou equip de govern sí ha sabut trobar ràpidament una solució satisfactòria per  finançar les dos problemàtiques esmentades a càrrec del PPS: la que va presentar al plenari extraordinari del passat divendres 31 d’agost en la Modificació pressupostària E/03/2012, basada en una fórmula detalladament estudiada i valorada: a través de la via de l’article 38.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2008.

– A més, el PP d’Oliva esgrimeix una raó dèbil, irrellevant i ridícula (una transposició de  xifres al teclejar!) per intentar justificar la seua greu errada en la votació de la modificació pressupostària, ja que ambdues consignacions eren LEGALMENT INELUDIBLES per a l’Ajuntament d’Oliva. No obstant això, inexplicablement, el PP va votar en contra, sense arguments convincents o raonables.

Així és. El PP d’Oliva, per tal d’intentar justificar la seua errada del passat divendres 31 d’agost, quan va votar en contra de consignar diners per a l’import del preu dels terrenys expropiats a la família Martí Deveses i per a les quotes corresponents a l’aportació del 10% del sector Aigua Blanca IV (a pesar de tractar-se, en ambdós casos, d’unes consignacions legalment ineludibles per a l’Ajuntament d’Oliva!!), esgrimeix una raó tan dèbil i insignificant que ratlla el ridícul. La seua única taula de salvació és una irrellevant transposició de xifres (al teclejar) en una citació d’un informe.

Al punt seté d’un informe de 16 d’agost de 2012 del TAG d’urbanisme de l’Ajuntament d’Oliva, Antonio Mansanet, se cita l’article 43.3 de la Llei 10/2004, quan deuria haver-se citat l’article 34.4 de l’esmentada llei.[i] Una errada molt similar a la comesa en un altre informe de l’època del govern popular, el qual és còpia d’un informe d’un altre Ajuntament.[ii]

Però, sobretot, cal remarcar que al punt seté de l’esmentat informe s’aborda una qüestió que NO TÉ RES A VEURE NI AMB MARTÍ DEVESES, NI AMB AIGUA BLANCA IV, NI AMB LA MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA, NI AMB L’ORDENANÇA, NI AMB LES POSSIBILITATS D’ÚS DEL PPS. Es tractava, concretament, d’una qüestió relativa als cànons provinents de les DIC (Declaracions d’Interés Comunitari), a propòsit del recent cobrament de la DIC promoguda per l’empresa Refrescos Iberia SLU. És a dir, que l’insignificant transposició de xifres estava en un punt de l’informe totalment irrellevant per al que s’estava tractant al plenari, i intrascendent per a la votació.

A més, el PP d’Oliva s’escuda en una ordenança que va intentar aprovar el passat 28 de juny. Una ordenança que, per contra, no aprofitava per donar solució a dos de les problemàtiques més urgents que la motivaven: la consignació de l’import del preu dels terrenys expropiats a la família Martí Deveses, i la consignació de les quotes corresponents a l’aportació del 10% del sector Aigua Blanca IV.

Al plenari del passat 28 de juny l’anterior equip de govern de l’Ajuntament d’Oliva va presentar per a la seua aprovació una ordenança que els informes han demostrat innecessària i inservible per a dues de les principals finalitats que pretenia.

Concretament, el document que el PP d’Oliva va presentar al ple de juny era una ‘ordenanza urbanística reguladora de los usos de interés social o de utilidad pública‘. És a dir, reguladora d’aquelles actuacions susceptibles de ser finançades amb diners provinents de la venda de Patrimoni Públic/Municipal del Sòl (PPS/PMS), pel fet d’ajustar-se als usos d’interés social que preveu l’article 259.2 de la Llei 16/2005 Urbanística Valenciana (LUV).

Aquesta ordenança fou presentada d’una forma extremadament precipitada i envoltada de fortes pressions a la resta de grups municipals, argüint que era urgentíssim abonar immediatament els 851.659,91 € corresponents al preu de la parcel·la expropiada a la família Martí Deveses.[iii] La llavors alcaldessa, Chelo Escrivá, va arribar a afirmar que “el juzgado ha hecho ya dos solicitudes de pago y [si] se realiza una tercera comenzará a cobrarle a ella, como responsable de la Corporación“.[iv]

Els quatre grups municipals que llavors es trobaven a l’oposició (PSPV-PSOE, BLOC-Compromís, Proyecto Oliva i Partit Gent d’Oliva) van coincidir que es tractava d’un document molt important que abordava unes qüestions extremadament complexes, la qual cosa requeria d’un estudi més detallat i dels pertinents informes tècnics que aclariren els abundants dubtes que presentava.

Doncs bé, el temps ha vingut a donar la raó a la prudència dels esmentats grups municipals. Ja que es tractava d’una ordenança INSERVIBLE per tal de donar solució a l’expropiació de la finca de la família Martí Deveses i a la consignació de les quotes corresponents a l’aportació del 10% del sector Aigua Blanca IV.[v]

Era del tot impossible consignar els 225.593,06 € que l’Ajuntament d’Oliva ha d’aportar (com a titular del 10% de l’aprofitament del sector Aigua Blanca IV) a través d’una ordenança reguladora dels usos d’interés social definits a l’article 259.2 de la Llei 16/2005 Urbanística Valenciana (LUV), perquè s’està contradient, de forma expressa, el que diu l’article 259.2 als seus subapartats ‘b’ i ‘c’, on s’especifica ben clarament que no es consideren ‘actuacions d’interés social’ aquelles que estan ‘incloses en unitats d’execució’; així com tampoc aquelles l’execució de les quals està ‘prevista a càrrec dels propietaris del sòl’. Condicions, ambdues, que es donen en el cas de la consignació del 10% que li correspon aportar a l’Ajuntament d’Oliva COM A PROPIETARI, de les quotes d’urbanització de la UNITAT D’EXECUCIÓ coneguda com Aigua Blanca IV.

I exactament el mateix es podria dir del cas de l’expropiació de la finca de la família Martí Deveses.