El llibre recull els plànols i els dibuixos del Palau Comtal, dels arquitectes Egil Fischer i Vilhelm Lauritzen, que encara estaven pendents de publicació. La seua difusió contribuirà a un millor coneixement del que va ser un dels moments més representatius a la nostres terres de l’art gòtic tardà i del primer renaixement.
La Casa-Museu Maians, Museu de la Il·lustració d’Oliva, acull demà divendres, a les 20 hores la presentació del llibre El Palació condal de Oliva, a càrrec de l’historiador de l’art, Joan J. Gavara Prior.
Editat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Oliva, amb la col·laboració de l’Associació Centelles i Riusech i la Diputació de València, es tracta d’un importantíssim catàleg dels plànols de la magnífica col·lecció gràfica, inclosa la planimetria, realitzada entre 1919 i 1920 pels arquitectes Egil Fischer i Vilhelm Lauritzen i que ajuden a comprendre i completar les col·leccions de béns procedents del palau.
“Aquest fons conservat en el museu de la Hispanic Society of America a Nova York, fou donat a l’Ajuntament l’any 2010 com a resultat de les gestions dutes a terme per Rosanna Torres, aleshores regidora de Museus. Hui es conserva, i està a disposició dels investigadors en el Museu Arqueològic d’Oliva”,com ha recordat el regidor de Cultura d’Oliva, David González.
Un poc d’història
L’any 1999 es complia el 550 aniversari de la creació del comtat d’Oliva, raó per la qual l’Ajuntament declarava “Any Centelles”, amb l’objectiu de commemorar l’esdeveniment. La proposta sorgia de l’Associació Cultural Centelles i Riusech, que presentava un complet programa que comprenia, entre d’altres, una exposició monogràfica sobre el palau comtal, instal·lada en la rehabilitada cripta de Santa Maria. Aquesta exposició, organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, va reunir les restes materials del palau conservades en la Hispanic Society of America, en el Museu Arqueològic de la ciutat, en la mateixa Santa Maria, i en les cases d’alguns particulars, com ara el conegut “Gerrer del Palau”, propietat de la família Falgàs, i que hui en dia es conserva en aquest Museu Arqueològic.
L’Associació Centelles i Riusech, amb el seu president Antoni Esteve al front, havia suposat un revulsiu per a la vida cultural de la ciutat, ja que el 1997 assolia la primera fita amb la publicació del llibre El Palau de Centelles d’Oliva, on es recollia la memòria gràfica del malmès edifici senyorial. També l’aparició de la revista Cabdells, la Beca “Serafí de Centelles”, la distinció honorífica atorgada cada any a entitats i persones destacades en la defensa del nostre patrimoni cultural, i les Jornades sobre Història i Patrimoni de la ciutat, patrocinades per la Diputació de València i l’Ajuntament d’Oliva, donen fe de la important tasca cultural realitzada per l’Associació durant tots aquests anys.
D’altra banda, la Delegació Municipal de Patrimoni Històric, dirigida aleshores per la regidora Immaculada Seguí, havia adquirit prèviament, i començat a restaurar, una de les antigues torres cantoneres del palau, coneguda com a Torre de la Comare, pel nom del carrer on s’ubica.
Inaugurada el mateix any 1999, amb una exposició explicativa i una representació de peces arqueològiques originals, és en l’actualitat l’únic espai visitable del recinte original del palau.
No menys important va ser el conveni entre l’Ajuntament d’Oliva i l’Arquebisbat de València per a recuperar les columnes i altres peces en marbre del monument, conservades des de 1940 en el temple parroquial de Santa Maria, i que hui poden ser admirades en el Museu Arqueològic, junt amb la maqueta de l’edifici creada per a l’exposició del 1999, any també de la inauguració del museu.
“Com a regidor de Cultura vull agrair l’esforç i interés de totes les persones que han fet possible la conservació de les restes d’un monument tan emblemàtic com el palau comtal dels Centelles, i dels documents que ens permeten recuperar la seua història”.