Els regidors de Patrimoni i Cultura van informar dilluns a la Junta Central de Setmana Santa d’Oliva. La manifestació litúrgica, pròpia de l’antiga Corona d’Aragó, es de les poques que s’hi realitzen al territori valencià i podria remuntar-se al segle XV.
Els edils de Patrimoni i Cultura de l’Ajuntament d’Oliva, Vicent Roig i Rosanna Torres, respectivament, es van reunir dilluns passat amb la Junta Central de Setmana Santa d’Oliva per tal d’informar-los de la intenció del govern local d’encetar els tràmits per a la declaració del ‘Desenclavament’ Bé Immaterial de Rellevància Local. De fet, els tècnics municipals treballen des de fa temps en l’elaboració dels informes pertinents.
El Desenclavament està considerat una de les manifestacions literàries més interessants, riques i arrelades en la societat medieval als diferents països de l’antiga Corona d’Aragó. Hi trobem representacions a les Illes Balears, a Catalunya i a l’Alguer. Al territori valencià són poques les ciutats que actualment conserven l’acte. Només tres: Sagunt, Manises i Oliva.
A Oliva es representa el Divendres Sant a l’església de Santa Maria. Segons el filòleg Manuel Martí i Ascó: “La primera documentació escrita que s’hi conserva és de l’any 1657, quan la confraria de la Sang, amb seu al temple de Santa Maria la Major, pagava al predicador del sermó del desenclavament 4 lliures, 12 sous i 3 diners. Amb tot, hem de pensar que la tradició ve de més antic amb la fundació de la confraria per Pau IV l’any 1559, o fins i tot, arran de l’arribada dels franciscans a la vila cap a la meitat del segle XV”. Així, el desenclavament d’Oliva es desenvolupa seguint el guió general: Desenclavament de la figura del Crist a càrrec de Josep d’Arimatea i Nicodem; Presentació de la Mare de Déu; Processó claustral; Rés d’una oració responsorial. Des de la dècada dels anys 70 però, l’estructura va ser modificada. Així, la recitació va ser substituïda per la interpretació d’un poema simfònic, amb música de Josep Climent i lletra de Salvador Soler Soler.
Vicent Roig ha destacat que ens trobem davant “una herència medieval impagable, d’un dels signes d’identitat cultural que singularitzen el poble d’Oliva i que cal protegir i potenciar turísticament, i això és el que pretenem amb aquesta declaració de Bé Immaterial de Rellevància Local”.