De la urbanització Aigua Blanca IV s’ha parlat molt en els últims anys, però no sempre amb el rigor que tocava.
No és fàcil parlar d’Aigua Blanca IV, perquè hi ha molta informació i moltes ramificacions en un procés urbanitzador que s’ha allargat més de 10 anys, i en el que han passat tantes i tantes coses.
De vegades, s’han fet afirmacions molt frívoles sobre la mateixa urbanització i sobre els seus propietaris. La més recurrent (i també la més absurda), que la urbanització no s’acabava perquè els propietaris del sector no pagaven allò que els corresponia. Res, més lluny de la realitat.
Els propietaris, amb la llei en la mà, van pagar en el seu dia (entre 2006 i 2008) més diners del que valia la totalitat del procés urbanitzador. I per què? Perquè les quotes urbanístiques es van calcular amb el pressupost de l’obra original, i no es van reajustar al pressupost real de l’adjudicació. És a dir, contemplant la baixa del contractista, Midascon, que era d’un 35%.
Si s’hagueren modificat les quotes urbanístiques d’acord amb la legislació urbanística, es voria clarament com els propietaris, amb les 3 quotes urbanístiques que van pagar en el seu dia, superen el valor total del procés urbanitzador.
Si la urbanització no s’ha acabat, i porta 8 anys paralitzada és per altres motius. Això és el que s’intenta plasmar en aquest vídeo-documental que podeu vore ací mateix.
És un vídeo senzill i curt, d’una duració aproximada d’uns 17 minuts. Una modesta producció realitzada amb la col·laboració dels propietaris del sector (col·laboració que agraïm), i que ha estat tècnicament elaborada per Bon Dia Comunicació i finançada per Compromís per Oliva
Esperem que aquest audiovisual contribuïsca a informar a la societat olivera d’allò que realment ha passat en la urbanització Aigua Blanca IV. Tant de bo que despertara l’interés de tota la ciutadania per aquest tema, i que molta gent vulga aprofundir en ell i conéixer tots els detalls. Nosaltres podem acreditar totes i cadascuna de les paraules que es diuen al vídeo. De fet, més abaix acompanyem l’audiovisual d’un dossier complementari amb la transcripció del text del mateix, i abundant documentació on poder contrastar la informació que conté.
Per desgràcia, no tenim una radiotelevisió pública valenciana que puga produir ni fer-se ressò d’un documental com el que anem a vore. Per eixe motiu, si considereu que més gent l’hauria de conéixer, els demanem que facen la màxima difusió a les xarxes.